Extractos del poemario: Nòmada
Fast Food : ciutat platja d’hivern
Et diré la ciutat sense esquerdes,
llisa com una fruita de plàstic.
Et diré la platja sota els faigs
que habiten les voreres: carrers
rierols, suc de taronja químic.
La ciutat tetrabric
per fer-te suportable la vida
que et transita pels poemes.
Et diré la bellesa de l’art,
l’enganyifa que et salva
del silenci dels déus. Et diré.
Kit Moët Flower Rosé
Portava les maletes en un carro,
amunt i avall per l’aeroport, fent temps.
Arrossegava, d’esma, la boira dels viatges;
és una boira que acompanya sempre
les passejades grises, camins sense tornada
d’una habitació doblement despoblada.
Fugia de l’enuig, decandint-se en un món
cada cop més distant. L’infern tenia a voltes
l’olor dels nous productes duty free. Lliure
de càrregues, volia que fos el seu retorn.
Promoçâo por tempo limitado.
L’olimp hipotecat a un somni matusser
que s’oblidà dels noms dels objectes domèstics.
Hèstia destronada, Hèstia desnonada.
E pagamento em cartâo. Solitud
continental compartida, partida.
Morir en un aeroport, morir al carrer
o en una cambra d’hospital, què hi fa:
sales d’embarcament cap a un país
on mai no es troba Delfos.
